We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Plena Fragmentorum Cofini

by ALBERT GIL aka RUDEMOD

supported by
/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €10 EUR  or more

     

1.
AQUEL DESEO QUE UN DÍA FORMULÉ (Albert Gil) Un formulario, unas casillas que marcar Como quien compra un objeto por catálogo Ponga aquí sus datos, a la cesta y esperar Que en unos días se lo traiga uno de Amazon Si hubiese sido posible hacerlo así No hubiese osado nunca ser tan ambicioso Aquel deseo que un día formulé Frotando la lámpara de Aladino Fue un sueño que contigo compartí Aquel deseo que pedí y después guardé para mí Pues si lo cuentas no se cumple Como un niño y su ilusión, una carta y petición A los Reyes Magos de Oriente Un cuestionario, una sencilla operación Un acto que no deja margen a la suerte Un simulacro, una imagen en 3D Color de piel, color de ojos, coeficiente Si hubiese sido posible hacerlo así No hubiese osado nunca ser tan ambicioso Aquel deseo que un día formulé Frotando la lámpara de Aladino Fue un sueño que contigo compartí Aquel deseo que pedí y después guardé para mí Pues si lo cuentas no se cumple Como un niño y su ilusión, una carta y petición A los Reyes Magos de Oriente Una moneda que lancé, repitiendo un cliché a la Fontana de Trevi El rastro de una estrella fugaz, todo aquello quedó atrás Ahora que estás a nuestro lado
2.
PEQUEÑAS COSAS (Albert Gil) Una obra de arte Aquella puesta de sol Ése abrazo a tu madre Tal vez esta canción No te llenan la panza Ni te aplacan la sed No resguardan del frío Ni cotizan en ningún parqué De nada sirven Dirás que no hay necesidad Que podemos prescindir Que a nadie le importa Que el mundo va a seguir igual Pero a mi me hacen feliz Pequeñas son A mi me hacen feliz Pequeñas cosas son A mi me hacen feliz Ya sé que empiezo tarde Que no es algo normal En una carrera de rallys Lo importante es arrancar Cuesta el primer paso El segundo ya sale mejor Con la ayuda de buenos amigos Algo de suerte y mucho corazón De nada sirven Dirás que no hay necesidad Que podemos prescindir Que a nadie le importa Que el mundo va a girar igual Pero a mi me hacen feliz Pequeñas son A mi me hacen feliz Pequeñas cosas son A mi me hacen feliz
3.
CAMP DE MINES DESACTIVAT (Carlos Zanón/ Albert Gil) Em vas ficar Des de bon principi ja A la capsa de mentides i d’amagar Em vas dir Que al tancar-la No l’obriries ja mai més I ara veig Que per tu, un més un són tres Temps sense cap veritat Nits senceres de vanitat El teu cos, camp de mines desactivat Temps sense cap pietat Grans crims, grans criminals El teu món, camp de mines desactivat La meva vida no és de ningú La meva vida ja és lluny de tu Em vas llençar A l’espai sideral Planetes, ovnis, ex-novios amagats Em vas dir Que no hi hauria ningú més que jo Temps sense cap veritat Nits senceres de vanitat El teu cos, camp de mines desactivat Temps sense cap pietat Grans crims, grans criminals El teu món, camp de mines desactivat Temps sense cap veritat Nits senceres de vanitat El teu cos, camp de mines desactivat
4.
LA SÉPTIMA VIDA DEL GATO (Albert Gil) Sí, Javier Pensaba yo también Que por muchos desastres que hiciese Siempre iba a caer de pie Sí, Javier Creía yo también Que el hecho de boicotearme Era mi razón de ser Es nuestra razón de ser Remar en contra dirección Perseguir un mismo horizonte Cantando a dúo una canción Sí, Javier Y lo que queda por llover Vibramos con un breve contacto Quemamos containers llenos de amor Las marcas que deja la vida Muestran un mapa en la piel Hay heridas que no cicatrizan Si no vas y las curas bien De algo hay que morir como cierto es que hay que vivir Como si fuese el último trago El último tiro, el último orgasmo Y exprimir, la vida hay que exprimir La séptima vida del gato Esa es para ti Y exprimir, la vida hay que exprimir La séptima vida del gato Es también para mí
5.
Mal educat 02:39
MAL EDUCAT (Albert Gil) La Maria m’ha deixat escrit Que no l’esperi per sopar Diu també que s’ha cansat de mi Que torna a casa dels papàs Mal educat, mal educat Menges amb la boca oberta Mal educat, mal educat Diu la nota de comiat La Maria ja no dorm al llit Per això m’estic les nits al bar L’endemà quan torno pet al pis Dormo vestit en el sofà Mal educat, mal educat Digues quan fa que no et rentes Mal educat, mal educat Diu la nota de comiat Tan cert com que de nit senyoreixen els estels Tan cru com que cada dia som més vells Jo et dic a tu: Et trobo a faltar Ara qui em dirà, qui em recordarà que sóc Mal educat, mal educat Menges amb la boca oberta Mal educat, mal educat Diu la nota de comiat Mal educat, mal educat Portes la bragueta oberta Mal educat, mal educat Diu la nota de comiat Adéu siau
6.
QUIEN NOS IBA A DECIR (Albert Gil) Hoy la ciudad se presenta diferente Se puede respirar y el aire me sabe a mar En el puerto sé que han visto un delfín Acercarse al muelle principal En la Rambla se pasea un jabalí Quién me iba a decir que vería algo así Un flash del paraíso A quién le voy a contar que todo esto lo vi Que no es fruto de un delirio Calla la ciudad mientras amaina la tormenta La Diagonal parece una arteria seca Donde fueron los amantes de Gaudí ¿No será un espejismo? Qué distinta esta nueva realidad Quién nos iba a decir que iba ser así El final de nuestro ciclo Quién podía imaginar que querría desear Capturar este momento Donde está la antigua seguridad Tan solo era una mentira más He cogido apego a la fragilidad Es como soñar despierto Quién nos iba a decir de un modo tan brutal Que el planeta ya no es nuestro A quién le voy a contar que no me puedo permitir Respirar mi propio aliento Quién me iba a decir que tan tarde iba a aprender Que vivir es algo bello A quién le puedo pedir que después de algo así Nada vuelva a ser lo mismo
7.
(AÚN NO) TENGO OTRA CANCIÓN EN MENTE (Albert Gil) Ya sabes cómo va, un día bien y al otro mal, y es normal, a esperar a que llegue ese día fatal Fuera luz, y todo tu penetres ya en la absoluta oscuridad Parece que fue ayer Recuerdo que jugaba a bolas y ya me ves, aquí estoy con la petanca en un plis plas ya no hay más pensando en la jubilación en ese fondo de pensión Aún no Queda mucho por hacer no es un buen momento vas a tener que esperar tengo otra canción en mente Cuatro días son en general y tu sabrás como emplear o malgastar Todo ese tiempo el contador no parará la cuenta atrás hacia el final Cada vez más cerca está
8.
CANÇÓ DE PROTESTA (Albert Gil) De què ha servit tant estudiar Si a la fi res no queda I aquí ningú no et dona treva I et fan passar per ignorant Tanta classe, tanta escola Taules de multiplicar Tot plegat per acabar No distingint el bé del mal I ara tu, que tant saps d’aquestes guerres Digues tu de què va aquesta merda Tant de temple del saber Que no ocupa però pesa És la gota que el vas vessa No sabem ben bé de res I si penso que l’empresa Pot un dia fracassar Que tot plegat pugui acabar En xerrameca de bar I ara tu, que tant saps d’aquestes guerres Digues tu de què va aquesta merda I no estic sol, a la gran ciutat Altres com jo, son al meu costat I no estic sol, a la gran ciutat No ens tornaran a enganyar
9.
El viaje 04:28
EL VIAJE Javier Sun/ Albert Gil Tengo un barco hundido en el fondo del mar 
 Donde mueren vidas cuando arrecia el huracán 
 Una noche más

 Corazones en la playa, duermen en la madrugada 
 Solo sombras en la arena 
 Hoy los miro al despertar
 Bella la sirena canta cada mediodía 
 Lance de marinos vientos y tempestad 
 ¿Fortunas traerán? Todo mi cuerpo exhausto y mis pies encallados 
 Y mis ojos tan mojados 
 Son mis manos mi remar Hasta el fin, son mis manos mi remar ¿El tesoro dónde está? Dime tu ¿Quién lo encontrará? Vuelan los anzuelos furtivos por el cielo van Recios son de acero Se levanta el oleaje con coraje y tan salvaje 
 Arde cruel el horizonte 
 A mi suerte naufragar, ahora sí, a mi suerte naufragar Son mis manos mi remar Hoy los miro al despertar
10.
CORISTES I NUMISMÀTICS (Jaume Sisa) Mira aquest ocells mediterranis No els empara l’alegria Com si la veu l’haguessin perduda On s’amaga la melodia Mira aquests ocells transoceànics No els cal pas la poesia Si fa bon temps i hi ha bona onda Mai no perden a sintonia Esgarrapant un tel d’aigua s’escampa la llum del sol Algú ha obert un paraigua, algú que balla tot sol Poso el pilot automàtic, m’enfilo pel cel grisós Coristes i numismàtics s’esmunyen de dos en dos Si miro per la finestra ja no recordo el teu nom Si escric una carta al mestre puc preguntar i no em respon D’aquí a Honolulu n’hi ha molts de transatlàntics i avions Caminant per mar I cel perquè el planeta és obert A les humanes inquietuds Provem d’anar-hi, provem d’anar-hi en autobús Cada diumenge a la tarda la mitja llum del saló I el taverner que ens esguarda pel mirall del tocador La processó és començada, s’exhibirà un nou model De petonet i abraçada per aconseguir amor Fidel Però jo vull ser explorador, desafiar grans perills Conèixer el rei Salomó i traficar un nou estil
11.
Malalt 04:37
MALALT (Iván Ledesma/ Albert Gil) Vaig canviar un tiquet de metro Per un viatge allà on tu diguis Emigrant de Ja ens veurem Ara visc a Mai m'oblidis He canviat trenta monedes Per el meu dret a somiar Potser vols venir amb mi Queda un lloc en el sofà I viatjarem, i viatjaré No anirem enlloc mai més Farem un avió amb paper Tinc un calaix ple de factures Corda’t les sabates bé No tinguis por de les altures Un sac de somnis a la esquena Em va portar al fons del mar Ara visc amb tots els peixos A una gran profunditat I viatjarem... Diuen que no puc marxar I sortir a passejar Diuen que això no és legal No pateixis més Nomes cal no respirar Si no estic d'acord amb ells Allà no faré cap mal No ho faré mai més
12.
HABLAR POR HABLAR (Rafa Montero/ Albert Gil) A mi edad la amistad Ya lo sabes, viene y se va ¡Para ya! Siempre igual Los putos amos, el mismo bar ¡Me canso ya! De tu verdad Siempre lo mismo, hablar por hablar Nada real, no vuelvas más Ya no soy aquel, piedra angular donde apoyar ¿Y ahora qué vas a vender? Una milonga y vuelta a empezar Hoy bebí, pensaba en ti Mil destrozos, roto el cristal ¡Me canso ya! De tu verdad Siempre lo mismo, hablar por hablar ¡Dí si no es verdad! No soporto más No soy el niño a quién engañar y tu tal cual Y tu siempre igual, tenemos que hablar Siempre lo mismo y es hablar por hablar Qué más te da, llegó el final Ya no soy aquel, piedra angular donde apoyar Nada es real, rota amistad No quiero escuchar hablar por hablar A ti qué más te da y es hablar por hablar
13.
RELLOTGE DE SORRA (Albert Gil) Quan dius que el temps s’esmuny entre els dits Com la sorra de la platja Quan dius que tens por a sentir-te feliç Que no estàs acostumada No tinguis por que la nit Acabi amb aquest teu gran dia Que la foscor no porta a l’oblit Demà tornarà a ser tangible Quan dius que t’instal·les en el neguit Que no et surten les paraules Quan dius que el teu cor es fa tan petit Com el pinyol d’un arbre Vull sentir com dius el meu nom Banyar-me en un mar de llàgrimes Llavors tindré per tu tots els noms I un forat a la sabata
14.
VUELTA A LA LUZ (Francisco de la Peña) Y la luz, volverá a nacer y con ella tendré otra vez esas ganas de retroceder a un pasado que tuve una vez Tanto tiempo encerrado en el jardín los dos solos sin poder salir de aquí las ideas han dejado de fluir nos miramos sin tenernos que decir Esto tiene que pasar aprendamos la lección deberemos recordar crear un mundo mejor Esta ocasión no hay que perder la solución debe de ser Mirar y ver lo que no sirvió lo colectivo sí que triunfó con las mentiras se nos engañó y la verdad saldrá a la luz
15.
SÓC UN CAS MOLEST (Albert Gil) Sóc aquí, encara tinc corda El meu rellotge no s’atura mai Malgrat tot, a la memòria Ja fa temps que m’has enterrat A dos metres sota terra A les profunditats de l’oblit Ho sento, amic, encara sóc aquí Part del teu passat me’l deus a mi Seràs el primer a lamentar-te El dia que jo deixi de respirar Diràs a tots que em vas conèixer Perdràs el cul per figurar Fins que no arribi aquest dia Només em veus si em poso al teu davant Sóc un cas molest i tinc mala llet Sé molt bé com ets i ara et diré més Fora del temps, sóc un cas molest D’il·lusions encara en tinc moltes Per això em vols deixar arraconat Ben segur que no ho fas a posta Al capdavall ets un bon jan No sóc peça de vitrina Ni contingut d’armari mirall Ho sento, amic, encara sóc aquí Part del teu passat me’l deus a mi Fora del temps, sóc un cas molest
16.
Una cafetera 03:54
UNA CAFETERA (Mar Ramos/ Albert Gil) Una cafetera, servei per a sis Vull romandre al teu record Fins que es torni a fer de nit Vull quedar-me al teu bressol I gaudir del teu desig Unes calces roges, el teu cos precís Un abric amb forma d’home Un munt de discos sobre el pis La llum del llit fa giravoltes Il·lumina el teu cor trist Un abric amb forma d’home Un munt de discos sobre… La llum del llit fa giravoltes Just per sobre meu No tinc veu al coll Les paraules orfes al calaix Un record present dins d’un cos absent Habitació cinc-cents Un rètol que diu “no molesteu” La lluna a quarts minvant Que el temps no corri mai
17.
Mina 06:27

about

Año 2020.
Una pandemia arrasa en todo el mundo y obliga a la población a confinarse.

Muchos se desesperan, algunos aprenden a cocinar, otros se ponen al día en contenido cultural, los de más allá hablan por primera vez con sus hijos, centenares de músicos dan conciertos en la red, y los del quinto primera ejercen de policías de balcón.

Mientras tanto, un músico con incontinencia creativa empieza a componer compulsivamente. Enfundado en un chándal que no le abandonará en tres meses, sin afeitarse y apenas asearse, acaba el confinamiento con veinticinco nuevos temas en su ordenador.

¿Qué hacer? ¿Como dar salida a su desproporcionado caudal creativo? Su banda de siempre, Brighton 64, está en plena preparación de los fastos de su cuarenta aniversario, y no puede absorber tanto material.

Sí, amigos, nuestro protagonista no ha tenido otra opción que sacar un disco en solitario.
PLENA FRAGMENTORUM COFINI
ALBERT GIL AKA RUDEMOD

credits

released September 1, 2021

PLENA FRAGMENTORUM COFINI

Albert Gil AKA Rudemod: voz, coros, guitarra eléctrica, guitarra acústica, ukelele, melódica, teclados y programaciones
David Abadía: bajo, batería, guitarra, coros, percusión
Grabado durante 2020 y mezclado en La Casa Esquerra por David Abadía, 2021.

Pista Lliure:
Albert Gil: voz, bajo; Ferran Fernández: guitarra; Jordi Vergara: batería; Daniel Llavador: teclado en Coristes i Numismàtics, Una Cafetera, Sóc un Cas Molest

Conjunt Badabadoc:
Albert Gil: voz, bajo; Carles Belda: acordeón; Eric Herrera: batería, trombón; Marc Serrats: guitarra; David Esterri: violín, viola en Cançó de Protesta

Grabado durante 2010 y mezclado en Estudis Trama por Enric Lindo

Colaboraciones:
Javier Sun: voz, coros, armónica, guitarra española en El Viaje
Marcelo Merino: trompeta en Mina
Susana Carmona: coros en Mal Educat
Pablo Jiménez: bajo en Rellotge de Sorra
Ricky Gil, Reyes Torío, Mar Ramos: coro en Coristes i Numismàtics, Sóc un Cas Molest
Mina Gil Carmona: voz en Mina

Fotos Albert: Pía Sommer/ Foto Portada: Pepe de Juan/ Foto Contraportada: Marc Herrando

license

all rights reserved

tags

about

ALBERT GIL aka RUDEMOD Mataró, Spain

Guitarrista, compositor y miembro fundador de la mítica banda barcelonesa Brighton 64. Es también escritor (3 novelas de ficción) y una narración autobiográfica: Las Cosas por su Nombre (66-rpm). Durante la primera década del presente siglo fué director del sello independiente Bip Bip Records. ... more

contact / help

Contact ALBERT GIL aka RUDEMOD

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like ALBERT GIL aka RUDEMOD, you may also like: